Així vivim el Giro de Llombardia i la Gran Fons Il Lombardia 2025

Aquest passat cap de setmana, des d' Escapa vam tenir el privilegi de viure en primera persona un dels monuments més emblemàtics del ciclisme mundial: el Giro de Lombardía . I no només com a espectadors, sinó també com a participants en la seva versió cicloturista, la Gran Fons Il Lombardia. Una experiència que ens va deixar esgotats físicament, però profundament enriquits com a amants del ciclisme.

Rumb a Como

Divendres al matí sortim des de Barcelona amb furgoneta, rumb a Como, Itàlia . Més de deu hores de carretera que, encara que es van fer llargues, van passar més ràpid entre converses sobre els favorits del Giro de Llombardia i estratègies per a la Gran Fons de diumenge.

A mesura que ens apropàvem a Como, el paisatge es tornava més espectacular i l'emoció creixia. Sabíem que ens esperava un cap de setmana ple d´història, esforç i passió pel ciclisme.

Dissabte: Pogacar fa història a Bergamo

El dissabte va ser el dia gran. Ens vam apropar a la sortida del Giro de Lombardía , i l'ambient era simplement brutal. Aficionats de tot el món, mitjans, equips, ciclistes… tots reunits al voltant d'una passió comuna: el ciclisme . Estar-hi, enmig d'aquesta energia, va ser un privilegi.

La cursa va ser intensa des de l'inici, i el desenllaç no va decebre: Tadej Pogačar es va emportar la victòria, aconseguint el seu cinquè triomf a Il Lombardia , cosa que el col·loca ja als llibres d'història del ciclisme. En segon lloc va arribar un molt sòlid Remco Evenepoel , que a més es va acomiadar del seu equip actual per fitxar pel BORA-hansgrohe Red Bull , marcant l'inici d'una nova etapa a la seva carrera. El podi el va completar un sorprenent Michael Storer , que va saber aprofitar el seu moment i es va colar entre els grans.

També va ser destacable la fugida de Quinn Simmons , que va mantenir viva l'emoció durant bona part de la jornada i va acabar en una meritòria quarta posició. L'arribada a Bergamo va ser apoteòsica, amb milers de persones animant i una atmosfera única.

Diumenge: La Gran Fons, una prova única

Diumenge va ser el nostre torn. Vam participar a la Gran Fons Il Lombardia , una prova cicloturista que recorre part del traçat professional i que ens va permetre sentir en primera persona el que significa enfrontar-se als ports mítics del ciclisme.

La ruta és simplement espectacular: 112 quilòmetres amb 2.000 metres de desnivell positiu, travessant alguns dels llocs més emblemàtics del ciclisme italià, com el Muro di Sormano i la Madonna del Ghisallo .

Els primers trenta quilòmetres van ser ràpids, amb un ritme viu que va permetre formar els primers grups. Però aviat va arribar el moment més temut per tots: la pujada al Muro di Sormano . Un port que imposa respecte des del nom, i que a la pràctica és encara més desafiant. Són 7 quilòmetres al 9% de mitjana, però el que és realment dur arriba a l'últim quilòmetre i mig, on el pendent es dispara fins a un 17% de mitjana, amb rampes que arriben al 27% . Però no només va ser difícil pel pendent: la carretera estreta, coberta de fulles caigudes dels arbres, i la presència de més de dos mil ciclistes feien que cada metre fos un desafiament tècnic i físic.

Després va venir la pujada a la Madonna del Ghisallo , 8.6 km a 6.2%. Al seu cim hi ha l'emblemàtic Santuari della Madonna, patrona dels ciclistes . Entrar en aquest lloc sagrat, envoltat de bicicletes històriques (com les de Coppi, Bartali o Merckx) i mallots llegendaris (el groc d'Indurain o Hinault, l'arc de Sant Martí de Cipollini, o la maglia rosa de Contador) és una experiència que posa la pell de gallina. És un viatge directe al cor de la història del ciclisme . Un lloc que tot amant d'aquest esport hauria de visitar almenys una vegada a la vida. 

Durant el recorregut, vam passar per pobles amb molta història a la vora del Llac di Como, on el so de les campanes de les esglésies ens acompanyava al pas. Va ser un detall màgic que afegia encara més mística a l'experiència.

Les baixades dels ports també van ser un repte. L'estat de la carretera, amb moltes corbes tancades i fulles de castanyer a terra, exigia màxima precaució . El temps tampoc va ajudar: uns 14 graus i cel cobert, que, encara que no va ser extrem, sí que afegia un punt de dificultat i exigència.

La part final de la ruta va ser exigent : un tram de puja i baixa amb moltes rotondes i canvis de ritme que ens va portar fins a dalt del poble de Cantù . L'ambient era festiu, els ànims no hi faltaven, i creuar la línia de meta va ser una barreja d'orgull i de felicitat.

Tornada a casa

Després d'aconseguir la nostra medalla del monument de Llombardia, vam emprendre el retorn amb furgoneta cap a Barcelona. El cansament era evident, però la satisfacció ho superava tot. Tornávem amb records inesborrables, amb noves històries per explicar i amb la certesa que el ciclisme, més que un esport, és una forma de vida.

Escrit per Pep Fontanals el 17 d'octubre de 2025